Tordera - Història, Informació, Festes, Empreses de Alimentació, Automoció, Educació, Llar, ETC.
Empreses a Tordera agrupades per activitat.
Escut de Tordera
FITXA TÈCNICA de
Tordera
Nom:
Tordera
Superfície:
9,60 Km2
Altitud:
90,00 metros
CP:
08328
Habitants:
7.684
Web:

TELÈFONS ÚTILS
Bombers(provincial):
85
A.P.:
935.557.061
Creu Roja:
935.552.121
Guàrdia Civil (El Masnou):
935.550.253
Policia Municipal:
935.552.412
Policia Municipal:
935.552.412

ORGANISMES OFICIALS
Ajuntament
Plaça de l´Ajuntament, 1:
935.552.339
Biblioteca Ferrer i Guàrdia
Hort de la Rectoria, s/n:
935.559.055
Masia Museu Can Magarola
Av. Sant Mateu, 2:
935.400.216
Foto de Tordera
Las poblacions del Maresme
Dades d'interès de Tordera

La Tordera domina la geografia del litoral i sobretot d'aquest tram. Després de la platja del camí de la Pomereda ens trobem amb la Punta de la Tordera (Rec del Viver) i és allà on acaba Malgrat i comença aquest municipi. A l'altra banda ens trobem amb la platja de sabanell que agafa el nom de Blanes. El curs fluvial de la Tordera neix prop del Coll de Sant marçal -al massís del Montseny-. Tordera no tan sols aplega la vila que porta el seu nom; Vallmanya, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, el monestir de Roca-Rossa i un grup de capelletes i masies s'agreguen al municipi. El curs de la Tordera és aprofitat per una central hidroelèctrica situada una vegada passat Sant Celoni. Els principals afluents són les Rieres de Trentapasses, Vallgorguina, dels Fluirosos, Gualba, Càmping, Repiaix, Breda, santa Coloma i Vallmanyà.
Població i activitat econòmica
La Tordera ha desenvolupat un paper econòmic considerable tot aportant el seu cabdal als extensos horts del Maresme i la Selva. L'explotació turística consisteix en terrenys de càmping que es combinen entre conreus i hivernacles. Tordera és conegut per les seves sureres, i durant molts anys l'agricultura del municipi s'ha dedicat a la producció surotapera. Més endavant, els recursos hidràulics van propiciar les fabriques i concretament la industria tèxtil. Dins el sector terciari, els comerços i els serveis també han esdevingut fonamentals per a l'activitat econòmica de Tordera. L'agricultura, però, no ha deixat de tenir importància.
Història
El castell medieval anomenat Comte de Valltordera inaugura, en certa manera, el territori tot i que hi ha construccions que daten de molt abans com l'església parroquial de Sant Esteve (977), de portal barroc. L'any 1246 l'església de sant Esteve passa a ser propietat del monestir de Breda, Sant Salvador de Breda. El vescomtat de cabrera era qui s'encarregava de la qüestió legal del municipi, dins el qual es formava la batilla de Tordera. Fins el segle XIX, el pas de la Tordera es feia per passeres i en les avingudes fortes el trànsit quedava interromput. Més endavant, amb el Pont de Ferro o de Fusta, ja va haver-hi manera de passar amb més facilitat.
Nomenclatura
Si prenem 'Tordera' i separem el lexema: tord. Com bé ens indica l'escut, tord es refereix al moixó dentirostre, d'un bru verdós i pit i ventre blanc amb taques d'un gris fosc. Entenem que l'apel.latiu 'Tordera' se'n deriva.
Monuments i curiositats
Cal que ens referim aquí a les activitats culturals que Tordera proposa. Les fires, com la del Ram per Pasqua, les festes més celebrades, Nadal, les contínues diades per Sant Bartomeu, sant Antoni Abat... etc. Un altre fet curiós de la regió és que l'escultor tallista Francesc Pasqual Granés nasqué a Tordera, així com també en fou fill el novelista Prudenci Bertrana; i per últim, també nasqué a la vila Emili Vendrell, tenor. . . .

Festas de Tordera

17 de Genero
Festa Major de Sant Antoni
Pasqua
Fira de Rams
Pasqua
Hortsavinyà
11 de Maig
Festa Major de Sant Ponç
11 de Maig
Romiatge en l'ermita de Sant Ponç
1er diumenge d'Agost
Festa Major en Jalpí
24 d'Agost
Festa Major de Sant Bartomeu
1 de Setembre
Romiatge en l'ermita de Sant Daniel
Dates nadalenques
Fira de Nadal . . .