Pineda s'obre camí quan acaba Calella i s'acomiada en una zona d'horts on comença Santa Susanna. El seu passeig del mar, paral•lel a la via de tren, és força conegut. Abans, Pineda també es reconeixia molt fàcilment degut al bosc dens d´Alzines i sureres tant dic i frondós que tenia. Avui, la Font del Boter, manté la riquesa en un Espai Natural específicament creat per això, però el virginitat dels camps i dels boscos d´Abans, s'ha perdut entre la multitud de residencies que ara hi ha i les ganes de convertir el municipi en un lloc de passada per alguns id´estada per molts altres.
Població i activitat Econòmica
Durant l´edat mitjana els arbres van anar desapareixent i els conreus van anar guanyant espai. Això féu que antigament, l´agricultura i la pesca es desenvolupessin força. Abans, l´agricultura i la pesca i avui el sector turístic han estat la base econòmica de Pineda. Sovint com a seu de segones residencies i a vegades com a ''ciutat-dormitori', Pineda es situa entre un dels municipis més sol.licitats per a tenir-hi una propietat. Les platges són atractives i la gran quantitat de pinedes, sureres i brolles també col.laboren alhorad´endolcir el paisatge.
Història
El nucli urbà de Pineda va sorgir a l´ombra del Castell de Montpalau, al segle XVIII. La Riera de Pineda ja travessava la població, com avui dia, que marca el curs hidrològic més destacat de la zona. Originàriament, la vila va ser molt castigada pels pirates, i més tard, va patir la guerra contra Napoleó juntament amb els conflictes carlistes en un dels quals Pineda va prendre foc. Les restes arqueològiques de Montpalau-S.IIIa.c- certifiquen que es tracta d´un territori vell on molts Íbers devien instal•lar-s'hi. No falten, però, mostres de construccions gòtiques que si més no ens diuen que Pineda va recuperar-se. Aquestes construccions són masies arquitectòniques com Cal Cànoves, Cal palau de la Guitarra, La Rectoria Vella, Cal Roig, Cal Teixidor i Cal Feliu de Rierola. L'església parroquial de Santa Maria del segle XVII-XVIII(veiem aquí que Santa Maria esdevé un nom freqüent alhora de designar les esglésies del Maresme), i les capelletes rurals: Mare de Déu de Gràcia, Sant Antoni, Sant Rafael i Sant Jaume., també són elements del patrimoni arquitectònic de Pineda.
Nomenclatura
'Pineda' s'entén com el conjunt de pins, arbre conífera reïnosa sempre verd de fulles estretes que té per fruit la pinya i per llavor el pinyó. Es tracta, doncs d´un municipi on hi destaca superiorment el pi, com arbre del municipi.
Monuments i curiositats
Hem anomenat ja les principals construccions de Pineda. Caldria parlar del famós aqüeducte romà de Cal Cua, del qual avui només en queden quatre arcs, la creu de terme gòtica a Cal Quintana i altres edificis que queden amagats entre els carrerons del poble. Com molts altres municipis, Pineda també té origen mític i llegendari que guarda histories d´Altres temps. . . .

1er diumenge de Maig
Romiatge en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia
24 de Juny
Festa Major de Joan Petit
25 de Juliol
Romiatge en la capella de Sant Jaume
29 d'Agost
Festa Major de Sant Joan Gros . . .