Mataró - Història, Informació, Festes, Empreses de Alimentació, Automoció, Educació, Llar, ETC.
Empreses a Mataró agrupades per activitat.
Escut de Mataró
FITXA TÈCNICA de
Mataró
Nom:
Mataró
Superfície:
22,57 Km2
Altitud:
28,00 metros
CP:
08301 08302 08303 08304
Habitants:
106.358
Web:

TELÈFONS ÚTILS
Bombers:
937.961.080
Bombers (provincial):
85
C.A.P.:
937.579.408
Consorci Sanitari:
937.582.800
Creu Roja:
937.579.393
Guardia Civil:
937.963.412
Hospital Sant Jaume:
937.964.141
Informació Ajuntament:
937.582.121
Policia Municipal:
92
Policia Nacional:
91

ORGANISMES OFICIALS
Ajuntament
La Riera, 48:
937.582.100
Consell Comarcal
Plaça Miquel Biada, s/n:
937.573.003
Aliança Mataronina
Bonaire, 25:
937.903.258
Biblioteca de la Caixa Laitena
Santa Teresa, 63:
937.901.289
Clos Arquològic Torre Llauder
Av. Roma, s/n:
937.981.858
Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró
Beata Maria, 3:
937.901.528
Museu Comarcal del Maresme
El Carreró, 17-19:
937.582.401
Foto de Mataró
Las poblacions del Maresme
Dades d'interès de Mataró

Ens trobem davant la capital del Maresme. Ben arran del mar, al bell mig de la comarca, Mataró s'eixampla entre el Passeig Marítim, amb una façana-zona ajardinada propera a la platja- ocupada pel port i les amples platges del Varador, i el Parc Forestal que hi ha a la ciutat. També a l´alçada del port, comença la platja del Callao i hi arriben les aigües de la Riera de sant Simó. Quan acaba Cabrera s'inicia Mataró amb un seguit d´Alzinars i brolles que no deixem de veure fins que ens trobem amb Sant Andreu de Llavaneres de cara. La Rambla és força coneguda degut als comerços que hi ha. Gràcies a la Plaça Santa Anna que enllaça aquesta amb la Riera, avui podem localitzar un dels punts nuclears de la ciutat. El casc antic es correspon amb la zona emmurallada de mitjans del 1500 que trobem al voltant de Santa Maria, basílica de temps heroics.
Població i activitat econòmica
Mataró disposa d´un gran nombre d'habitants. Des de fa molts anys, de que va començar a industrialitzar-se, és centre residencial inveterat on l´activitat agrícola-hortalisses: pebrots, mongetes i col-, no ha deixat de tenir un gran protagonisme. L'horta de Mataró encara conserva les seves característiques malgrat l´intens desenvolupament urbà de la ciutat. Cal dir, però, que té altres activitats econòmiques com ara la industria textil-gènere de punt-, que és la principal. També n'hi ha d´Altres, com la de construcció naval, la química... etc, però en tot cas, no són ni molt menys tan influents com les altres. És rellevant saber que anualment, des de ja fa uns anys, es celebren actes com la Fira Comercial que ens permeten conèixer i alhora apropar-nos al sector terciari dedicat als serveis.
Història
En un principi hi havia la ciutat d´iluro, la Iluro Ibèrica de Burriac. Més endavant, la Mataró romana (nascuda entre dues rieres) va anar creixent i convertint-se en zona de afluència de molts pescadors i mariners. Cap al s.III d.c. els grans terratinents van abandonar les ciutats i van traslladar-se a viles d´Aquest caire (sumptuoses, amb paviments de mosaic, jardins interiors... etc). La vila va seguir habitada fins l''Edat Mitja. Més tard, sobre les runes (s.XVI)s'hi aixecava la torre de la família Llauder. Els afores del que en els seus temps era Iluro amb la vila de Torre Llauder-mansió rural dedicada a l´el.laboració, envasat i exportació de vi, prop de la porta Laietana- han estat modificats darrerament i les runes que es conserven es troben en un altre recinte. L'any 1780, ja amb les drassanes fetes, es va establir l´escola nàutica. Els pescadors mataronins van convertir-se en experts i alguns van tenir l'honor de participar en la fundació de l´illa Cristina a Huelva. Mataró era llavors la capital de la província marítima que naixia a Montgat i arribava fins Tossa de mar. El comerç colonial, la construcció de velers, l´exportació de vins i les primeres manufactures tèxtils van dur Mataró a l´apogeu durant el segle XVIII. Cal dir, però que les epidèmies i les plagues de filoxera(1854 i 1888) van arruïnar gran part dels cultius-molts de patata primaverenca- que hi havia i Mataró va tornar a tenir una mirada trista fixada en el que pogués venir més endavant. La instal•lació de la via de ferrocarril que comunicava Barcelona amb Mataró l´any 1848 i el fort creixement que es va donar en el sector tèxtil van ajudar a que l´optimisme dels qui estimaven Mataró pugés considerablement.
Nomenclatura
El nom de Mataró procedeix d´una antiga torre de defensa anomenada Torre de Mata; gran masia fortificada que s'alçava sobre el Turó d´onofre Arnau.
Monuments i curiositats
Tant la Basílica de Santa Maria (s.Xv-XVII), com la Casa de la Ciutat (s.XVII), l´església de sant Josep (XVI-XVII) i el Convent dels Caputxins (s.XVIII) són destacades quan anomenem els monuments històrics de Mataró més ben conservats. Pel que fa a les masies, no hem d´oblidar Cal Palauet, Cal Tria i Turó d´onofre Arnau i Cal Cabanyes i la famosa casa de Cal Garí, obra de Puig i Cadafalch. A més a més, Mataró compta també amb tres ermites, St. Miquel de mata, Sant Simó i Sant Martí de mata i una capella romànica: Mare de Déu del Viver. Curiositats no manquen quan s'ha de descriure Mataró i tot allò que la caracteritza. Les fonts-Burriac, Sant Domènec, Ciarà i Ballot-, els museus-el del càntir i el de puntes de coixí- i restes arqueològiques de temps romans ajuden alhorad´evidenciar la ciutat. Per últim, cal esmentar el port, que disposa de més de mil amarres. . . .

Festas de Mataró

Febrer
Fira de l'arbre, la planta i la flor
8 de Maig
Romiatge de Sant Miquel de Mata
11 de Maig
Fira de Sant Ponç
Pasqua Granada
Fira de Mataró
27 de Juliol
Les SANTES Juliana i Semproniana
28 d'Octubre
Romiatge de Sant Simó
Diumenge més proper a l'1 1 de Novembre
Romiatge de Sant Miquel de Mata
Dates nadalenques
Fira de Nadal . . .